Sobre la venda online de medicaments que no requereixen recepta

Recentment, des del Ministeri de Sanitat, s’ha anunciat que a principis del 2015 les primeres farmàcies autoritzades podran vendre medicaments que no requereixin prescripció mèdica a través d’Internet. Aquests establiments s’anunciaran a Internet mitjançant un logotip i estaran llistats en un registre. La mesura és millor que la situació actual, encara que seria millor no limitar la venda a farmàcies autoritzades i que, per tant, fos una mesura molt més liberalitzadora.

Desgraciadament, encara no es permeten ofertes o regals en la venda de medicaments per impedir la competència entre farmàcies, fet que ens fa pensar si aquestes mesures són per protegir el consumidor o, el que creiem realment, per protegir la butxaca de les farmàcies a toc de legislació.

Un dels arguments contra la venda a través d’Internet és que pot portar a més casos d’automedicació. Però, el contraargument és que és difícil de pensar, ja que es restringeix a medicaments no subjectes a recepta que no són de difícil adquisició en l’actualitat, prèviament a la nova mesura. A més, fins i tot l’automedicació té dues vessants: una de negativa i una de positiva. La negativa és el mal ús i l’abús, i la positiva és la possibilitat de solucionar símptomes  menors sense necessitat de generar costos al sistema de salut. L’automedicació, si es donés, també serà a través de les farmàcies autoritzades per a la venda a través d’Internet, per tant no hi ha justificació perquè tinguin una posició privilegiada, inclús amb les que no venen per Internet!

Un altre argument per no ampliar el permís a farmàcies no autoritzades o altres establiments és la seguretat i l’autenticitat. Aquest argument pot semblar de pes a primera vista. A la cap i al fi, no seria més difícil reclamar a una botiga online per danys i perjudicis si el medicament ens els causa? Però el problema amb aquest argument és que en general, la responsabilitat recau sobre els fabricants dels medicaments. A més, no hi ha una diferència significativa entre la venda de medicaments no subjectes a recepta i la venda d’aliments, pastes de dents o d’altres productes que, per la seva composició, el seu estat o l’ús, poden portar a problemes mèdics, però en canvi la seva venda a través d’Internet està plenament acceptada, a diferència dels medicaments no subjectes a prescripció mèdica.

Quant a la possible venda de medicaments falsos, la falsificació es persegueix sigui online o en una botiga física, ho facin farmàcies autoritzades o no autoritzades. No es pot justificar restringir la venda a farmàcies autoritzades (no explorem aquí les alternatives de mercat, com les agències de certificació). Com a màxim, es podria requerir que qui vulgui vendre a través d’Internet es donés d’alta a un registre obert (sense numerus clausus) per simplement facilitar la identificació dels distribuïdors i així també reclamacions, la persecució en cas d’estafes o altres pràctiques. D’aquesta forma es deixa oberta la possibilitat de dedicar-se a la venda online de genèrics a tot aquell qui ho desitgi. Fins i tot el registre podria no ser desitjable, per la possibilitat que els costos socials derivats de la captura del registre per grups d’interès fos major que els possibles costos socials derivats de l’absència d’un registre.

Aquest canvi legislatiu segueix sent molt restrictiu vers la competència, amb certa similitud amb el sistema gremial de l’edat medieval, i representa un vil cas d’extracció de rendes dels consumidors cap a les farmàcies que siguin autoritzades.

0 Comments

Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*


× nueve = 63

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>