Reflexió sobre la Llibertat

Reflexio sobre la llibertat

Moltes vegades ens preguntem què és la Llibertat. Ser lliure no implica solament sentir-s’hi, no. La Llibertat és l’absència de submissió, no dependre de ningú.

Actualment, a Europa predomina l’estat del benestar, on tots els homes són sobre el paper i aparentment iguals i sobretot lliures.

Però posem per exemple, Espanya, on han predominat a la última dècada els partits partidaris d’ampliar les competències de l’Estat, ja siguin de dretes com d‘esquerres. Aquests busquen protegir al dèbil i pobre dels poderosos i malvats rics. Per beneficiar-los han extremat els serveis socials i hisenda ha millorat els seus recursos.

Aquest país ha aconseguit amagar la subordinació dels ciutadans darrere una paraula molt més agradable a l’oïda: Drets. Els drets que ens dóna l’Estat estan privats d’obligacions o responsabilitats. La gent no ho sembla veure, però el fet de ser lliure implica automàticament obligacions i responsabilitats. Com l’Estat més ens en deslliura, més disminueix la nostra capacitat de ser lliures. Si t’ho mires bé, els serveis social fan del ciutadà un ser totalment depenent i influenciable. Quan es depèn dels serveis socials un s’ha convertit en un ésser esporuguit que tem que se li retiri la seva font d’existència. Aquests serveis socials (els quals estan plagats de no-llibertats: no es pot, per exemple, escollir l’escola que vols que vagi el teu fill) es financen amb millonades vingudes de les butxaques dels ciutadans, diners que més tard no van pas totalment a la economia, sinó que es perden en els pous sense fons de les administracions.

Un altre senyal de que l’Estat vol evitar la Llibertat personal és que t’ho donen tot mastegadet. No et donaran pas mai els recursos per aconseguir el que vols, no. Ells no volen que pensis, sinó que siguis totalment depenent d’ells. Omplen els caps de les classes més humils o simplement treballadores amb la idea de que tenen tots els “drets” del món. Aquesta gent, cansats d’una vida d’esforços,  somien en la vida regalada, que els hi han promès. Així que comencen a reivindicar-se. Aquesta pobre gent no assoleix mai el gran caramel que els hi han promès, però l’estat va jugant amb ells, donant-los facilitats i subvencions que mai havien somiat. Ràpidament, s’acostumen a les noves comoditats, però ara que ja tenen “la mamella agafada”, com es diria vulgarment, no la volen deixar pas anar, i reclamen el que els hi havien dit que obtindrien, creient encara cegament en la promesa. Així l’estat ha creat un colós format per “serveis-socialsadictes”, que votarien a qualsevol que els prometés mantenir i/o ampliar els seus drets enverinats. Els polítics, culpables i víctimes a la vegada de la seva pròpia creació d’aquest moviment d’esclavitud voluntària, es veuen obligats a fer promeses que qualsevol amb una miqueta de seny sabrà que no poden complir, si és que volen tenir oportunitat d’asseure’s a una cadira acotxadeta del govern.

Aquests “drets” de que parlàvem abans, també s’utilitzen d’excusa per tenir-nos a tots controlats. Per la teva seguretat, hi haura càmeres de vigilància a totes les estacions de metro i a qualsevol recinte públic on vagis. Ja no parlem, és clar, de tots els bancs, caixes, súpers o botigues que puguis anar, on trobaràs l’ullet de la càmera, a vegades millor, a vegades pitjor amagada, mirant-te, observant-te, fins al punt que des de que surts de casa pots ser enregistrat pràcticament en tot moment. Després hi ha el fet que, sempre per la teva seguretat, l’Estat pot saber exactament on ets. Sí, sí, molts no ho saben, o no li donen importància, però sempre que portis un mòbil amb bateria a sobre et poden localitzar. El contra-argument, és que si no fas res de dolent, no tens perquè preocupar-te de que l’Estat sàpiga on ets. Però, qui posa els límits entre el que és fer alguna cosa “bona” i fer una cosa “dolenta”? Quan de temps més fa falta perquè tenir una altra ideologia a la estatalment recomanable sigui fer una cosa “dolenta”? Ens espanten amb casos de delinqüència per justificar les càmeres i cada poc surt per la televisió com s’han pogut localitzar uns assassins gràcies als telèfons mòbils. Tota aquesta publicitat és per tal de que acceptem dòcilment la vigilància continuada a la que estem exposats. A més, l’Estat no només pot conèixer la teva localització, sinó cada petit detall de la teva vida. Com ho poden fer? Doncs hisenda, que no és res més que una extensió del govern, pot conèixer totes les teves contes corrents, quan ingresses, quant et gastes en llum, aigua i gas. Tot això només d’entrada, però és que si pagues amb targeta (per això volen abolir el diner líquid) ho poden saber absolutament tot de tu: si viatges, on viatges, si menges molt, poc, si t’agrada el peix, on compres la roba, com sovint te’n compres, quin xampú acostumes a utilitzar, si ets esportiu, si utilitzes el cotxe o transport públic, si tens un cotxe que gasta molta benzina, si ets esportiu, si ets estalviador, com sovint truques, a qui truques, a quin col·legi van els teus fills, si t’agrada anar a la perruqueria…

Simplement amb les dades que pot obtenir hisenda, ja es pot reconstruir la teva vida i saber-ho tot, absolutament tot de tu. Aquí també es justifiquen, dient que aquestes són mides necessàries per trobar il·legalitats bancàries i econòmiques de gent malvada i egoista que no paga els impostos corresponents.

Després, també hi ha tot un seguit de lleis creades per “protegir” al ciutadà (i fer pagar multes, és clar, a qui no compleixi) Un exemple seria que no pots banyar-te al mar quan hi ha bandera vermella. Perdona? Els ciutadans  podem assumir prou responsabilitat per saber si ens volem banyar o no quan hi hagi bandera vermella. En el país en que vivim, per això, volen crear una massa de gent incapaç de decidir ni això. Un altre exemple es que prohibeixin fumar al cotxe si hi viatgen menors. No és que jo defensi fumar davant de menors, però sí que penso que els adults haurien de tenir prou seny per saber si ho  han de fer o no, sense la necessitat de que l’Estat entri a la vida privada de les persones. Una altra llei que es va debatre, que feia retrocedir la llibertat personal brutalment, és que volien que per llei, els pares diguessin a un fill adoptat la seva condició com a tal. El que està fent aquest Estat és entrar dintre la vida de les persones i organitzar-la a la seva manera, sense deixar marge a la responsabilitat o a la Llibertat. També hi ha hagut intents d’abolir la família. Volien donar-li cada cop menys importància. Per què? Doncs perquè una família unida té força, té idees pròpies i les pot defensar. Això no ho volen pas, clar que no! El que volen és una massa de gent massa anestesiada per assumir responsabilitats, massa espantada per raonar, massa sola per tenir força i sobretot massa comprada per decidir lliurement a qui votar o simplement per ser lliures.

Jo simplement us deixo aquestes dates i reflexions perquè sigueu vosaltres qui, lliurement, pugueu escollir si voleu obrir els ulls i veure tot el que hi ha per veure i tot el que hi ha per escoltar. No és ciència-ficció, és realitat i ja és hora de que ens en adonem i, qui vulgui ser lliure, qui vulgui assolir la Llibertat, i també responsabilitats, obligacions i seny, que és faci sentir, i veurà que no està pas sol.

Meri CampMeri Camp
Estudiant de primer d’ADE a ESADE

 

 

1 Comment

  1. Enric 2 enero, 2015 Reply

    Totalment d’acord! feia temps que no llegia tantes veritats totes juntes!!

    Per desgracia avui dia aquest discurs no ven i la majoria de la gent vol que l’estat els pagui tot. Sempre demanen més. Vivim en una societat clarament col•lectivista on tothom paga molt perquè es mancomunen totes les despeses de forma aliena a si tu individualment gastes molt o poc. Si tu no tens cotxe tu has de pagar carreteres. Si tu no vas a la universitat tu has de pagar la universitat (moltes vegades amb les mateixes carreres quadruplicades dins de la mateixa ciutat).

    Perquè la majoria de la gent son tan curts que es pensen aquests serveis els paga el veí. No es paren a pensar que el 60% de lo que cobren cada mes en la nòmina s’ho queda DIRECTAMENT l’estat.

    Una persona que cobri 1800 al mes li acaben quedant uns 720 euros al mes (comptant el que li treuen amb l’IVA, el IRPF, la seguretat social…). Això son 13.000 euros a l’any d’impostos directament per l’estat!!! una persona que guanya 22.000 euros a l’any ha de pagar a l’estat 13.000 euros i només li queden 9000 euros a l’any que es una misèria! No pots ni pagar un lloguer!!! I amb prou feines pots llogar una habitació a Barcelona!!

    Però la gent ha sigut adoctrinada des de petits per pensar que es bo que l’estat t’ho pagui tot i per tant només voten partits col•lectivistes (tant de dreta com d’esquerra, al final son tots socialistes). Tots el periodistes de tots els mitjans de comunicació recolzen això. I si hi ha algú que opini diferent el pinten com una mala persona o com un “fatxa”.

    I no només això. Els periodistes i el polítics posen l’etiqueta de “despesa social” a moltes coses que no son despesa social. Si un metge de la seguretat social té una paga doble això no es més despesa social. Si obren 10 hospitals on atenen al públic només 10 hores al dia (deixant tot el material quirúrgic en desús 14 hores al dia) això també es despesa social (no despilfarro). Puntualitzo: aquest material quirúrgic es molt car i no pot estar en desús, s’ha d’amortitzar perquè ha valgut molts diners! Diners de gent que està en la misèria perquè li han robat el 60% se la seva nòmina. I per tant aquest material s’ha d’utilitzar les 24 hores del dia sempre que es pugui!

    El polítics es dediquen a inaugurar hospitals públics per fer-se la foto i després no els fan treballar al 100% del temps. I això també ho cataloguen com despesa social. I a sobre, a més a més, moltes vegades els polítics paguen el serveis hospitalaris a empreses privades que son propietat dels mateixos polítics (i a sobre a preus inflats). Recomano la visió del següent vídeo al respecte:
    http://www.cafeambllet.com/press/?p=17269

    Res més a afegir. Molt bon article.

    Salutacions

Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*


ocho + = 13

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>