De la legalització de les drogues

El passat Octubre de 2013 l’estat Americà de Colorado votava en referèndum la regulació i taxació (i per tant legalització) de la Marihuana. El resultat: Una quasi majoria qualificada del 65% ho aprovava. A partir de l’octubre doncs, a Colorado es pot comprar aquesta droga pagant un impost especial del 25% més els impostos comuns (No massa lluny del 20% addicional que se li aplica a l’alcohol a Espanya).

Els beneficis

Són molt nombrosos.

Els referents a la llibertat individual de cadascú a poder triar què consumir sota la pròpia responsabilitat del que està consumint i els efectes i perjudicis que té. L’estat no ho ha de triar per tu. I quan ho fa té conseqüències: La negació de la teva llibertat individual i l’aparició del major comerç il·legal del món, el narcotràfic.

A nivell econòmic els beneficis també són nombrosos i a dues bandes: Reducció de la despesa que ocasiona la guerra contra el narcotràfic i augment dels ingressos via impostos que s’aplicarien com IVA i especials referent a la venta i Societats i IRPF referent al moviment econòmic empresarial (de producció i distribució) que generaria. A Europa aquest tema és segurament massa tabú com per fer-ne estudis, però a USA la universitat més prestigiosa del món, Harvard, en té un estudi detallat sobre les implicacions en el pressupost públic Nord Americà. Les conclusions de l’estudi són les següents:

La legalització suposaria un estalvi a l’administració de $48,7 bilions americans anuals (48.700 milions de $), dels quals $33,1 provindrien de l’administració local i $15,6 de la federal. Repartit en funció del tipus de droga que es legalitzés, l’estudi conclou que $13,7 bilions americans provindrien de legalitzar la marihuana, $22,3 de la cocaïna i heroïna i $12,8 d’altres.

Paral·lelament, la legalització provocaria un augment dels ingressos per impostos. Cal matisar que l’estudi pren com a vàlides varies hipòtesis, entre les quals no hi hauria variació de demanda i les taxes aplicades rondarien el 50%, lluny del 70-80% al tabac aplicat a la UE. Assumint aquestes hipòtesis, la conclusió a la qual arriba l’estudi és d’un augment de $34,2 bilions americans anuals, dels quals $6,4 procedirien de la marihuana, 23,9 de l’heroïna i cocaïna i $4 d’altres drogues.

En total doncs, si es deixés de gastar 48.700 M$ en la guerra contra el narcotràfic, la persecució de l’activitat il·legal, els judicis evitables i la despesa penitenciaria evitable i s’ingressessin 34.200 M$ fruit de taxes, el resultat seria de 82.900.000.000 dòlars més a les arques Americanes.

Un altre benefici seria la regulació que se’n derivaria de la legalització. Al legalitzar la distribució i consum i liberalitzar el sector, l’estat podria regular-ne el consum/habitant màxim, el nombre de plantes per persona que es podrien tenir en cas de no tenir una llicència de negoci, la prohibició de la conducció sota els pertinents efectes, els llocs de consum habilitats amb llicència, les condicions de cultiu i tractament per evitar adulteracions etc. El fet de liberalitzar el sector i regular-ne les condicions de producció, distribució i consum generaria, de facto, una rebaixa dels preus fruit de la competència i una millora substancial de la qualitat del producte. Així mateix, la regulació també permetria fer-ne campanyes i garantir a la ciutadania un coneixement dels seus efectes i les seves conseqüències.

Un penúltim i importantíssim benefici seria la reducció o desaparició del narcotràfic. Liberalitzant el sector i legalitzant-ne la producció, distribució i consum, el negoci de les màfies es veuria clarament perjudicat, per no dir anihilat. El narcotràfic no només té a veure amb l’enriquiment indegut i il·legal amb ús de violència entre el ‘narco’ i l’estat, sinó que a més afegeix dramàtiques situacions de segrests, assassinats i revenges tals que, per exemple, han convertit Honduras (el lloc de pas de la cocaïna d’Amèrica del Sud a Amèrica del Nord) en el país més violent del món (91,6 assassinats per 100.000 habitants) i Ciudad Juárez en una de les ciutats més violentes del món (El 2009 la taxa d’assassinats batia récords en 133 per 100.000 habitants). A aquests índex cal sumar la corrupció que aporta el narcotràfic tant de la policia i exèrcit com de la política i molts altres índex que demostren que, fins que no es legalitzi la droga, aquests països tindran greus problemes derivats d’aquest comerç il·legal.

Un últim benefici és la utilització de, per exemple, la Marihuana en aplicacions mèdiques de reducció de dolor ja sigui crònic o no i molts altres usos.

Els perjudicis

Entre el sector anti-legalització, els arguments principals són dos: el dèficit d’ètica que aportaria legalitzar i els problemes de salut derivats.

Respecte l’ètica i des d’un punt de vista liberal de llibertats individuals, està clar que cadascú entendrà certes coses com a ètiques i certes altres com a no ètiques. La clau rau en no imposar la teva i deixar màxima llibertat d’elecció entre els conciutadans. Cadascú és lliure i ha de tenir la llibertat de fer amb el seu cos el que vulgui, i aquí entraríem en temes similars com l’avortament o l’autenàsia.

Respecte els problemes de salut, aquest no és metafísic i personal com l’anterior sinó que està demostrat que el consum de drogues aporta certs problemes en quant a memòria, tensió arterial, coordinació, etc estudiats, per exemple, per el National Institute of Drug Abuse d’USA. Entès el sistema sanitari com a públic, a priori sembla lícit i just considerar que qui aporta més problemes de salut degut a la ingesta de drogues pagui més impostos (els especials) per tal consum, tal i com es fa en el tabac o l’alcohol, sempre hi quan aquestes taxes especials estiguin degudament i numèricament justificades. Aquí es podria generar un debat paral·lel al posar en injustícia qui paga més taxes per tal consum però no en fa un abús i per tant no genera problemes de salut, però seria un altre debat.

Entenent doncs que amb la responsabilitat individual que deriva de la llibertat de cadascú un pot perseguir la felicitat amb el consum d’aquestes substàncies, no hi ha arguments per prohibir-les malgrat siguin perjudicials per la salut, com també és el tabac, l’alcohol, el fast food i tantes altres activitats que en abús i en certs graus diferents generen clars problemes de salut.

També al Blog personal d’Arnau Serra

ArnauArnau Serra Noguera

Estudiant d’enginyeria aeronàutica a l’ETSEIAT, UPC. Militant a la JNC, CDC i l’ALDE i associativament per EUROAVIA Terrassa, Llibergència, Students for Liberty Barcelona, Joves Traders Catalans, l’Associació Astronòmica de Castelldefels (Astrofels) i per l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF). Liberal objectivista interessat en astronomia, actualitat, política, economia, mercats de valors i muntanyisme. Més de motos que de cotxes. Vegetarià.

0 Comments

Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*


8 × tres =

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>