Del crowdfunding i la sobre-regulació estatal

CrowfoundingEl divendres 28 de febrer, el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de llei de foment del finançament empresarial. Entre les diverses propostes, s’especifica tot un títol de l’avantprojecte dedicat a la regulació del règim jurídic de les plataformes de finançament participatiu, conegut popularment com a crowdfunding, també anomenat crowdlending.

El títol que tracta el règim jurídic del crowdfunding és el V i està dividit en sis parts: un primer capítol de descripció de les formes de finançament participatives; un segon capítol de normes de conducta; un tercer capítol de registre de les plataformes; un quart capítol sobre els promotors, els projectes, els préstecs i els valors; un cinquè capítol sobre la protecció dels inversors i, finalment, un sisè capítol sobre les competències de la comissió nacional de mercats de valors i del banc d’Espanya.

Entre aquests capítols de marc jurídic, han transcendit als mitjans dues regulacions que l’avantprojecte de llei vol implantar:

—La primera s’especifica a l’article 44, que tracta de les formes de finançament participatives, al punt 2. En aquest apartat s’esmenta que l’import màxim de captació de fons per a cada projecte de finançament participatiu a través d’una plataforma no pot superar milió d’euros.

—La segona, i la més polémica, s’especifica a l’article 69 de límits a la inversió en projectes publicats a plataformes de finançament participatiu, inclosa al capítol IV de protecció dels inversors. En aquest apartat s’especifica que la plataforma s’encarregarà d’assegurar que cap inversor no inverteix més de 3.000 euros en un mateix projecte ni més de 6.000 euros per any en el conjunt de projectes de la plataforma.

Així doncs, si bé aquest avantprojecte regularia el sector per donar certa seguretat i cobertura als inversors i definir i delimitar el terreny de joc d’aquest sistema de finançament participatiu, cal destacar que limita escapçant a la baixa tota aspiració de superació del crowdfunding espanyol, privant a qualsevol inversor o mecenes de decidir on destinar els seus diners i en quina quantitat fer-ho.

Les conseqüències d’aquesta sobreregulació espanyola molt limitativa esdevindrien més visibles en comparació amb altres països, sobretot els anglosaxons, on el crowdfunding ha agafat més empenta, que malgrat tenir-ho regulat no han fixat llindars superiors a la participació voluntària dels mecenes en els projectes que vulguin i en les quantitats que vulguin. Aquest greuge, com molts altres, posaria en perill aquest sector de petits mecenatges i de finançament alternatiu al nostre territori en un moment en què les portes al crèdit bancari estan parcialment tancades per a la majoria d’emprenedors i pimes que volen iniciar el seu projecte. No s’ha d’oblidar que el crowdfunding serveix també en tant que la gent se senti partícip de la creació d’un projecte en el qual creuen que val la pena invertir. En altres paraules, en un moment on els bancs reben un tracte preferent, sigui pels rescats públics com per la liquiditat a baix interès donada pel sector públic (el BCE), s’ofega qualsevol via alternativa de finançament als bancs.

Particularitzant el cas a Catalunya, tenim dos grans projectes amb èxit en aquest camp. El primer és el documental sobre la independència titulat L’endemà, de Isona Passola, amb una recaptació de 350.000 euros, el projecte que més ha recaptat a Europa i que va aconseguir 27 aportacions de 900€. El segon és el submarí tripulat ICTINEU 3, construït a Sant Feliu de Llobregat i amb una profunditat d’operació de 1.200 metres (el 9è del món), amb una recaptació de 60.970 euros i amb mecenes aportant fins a 2.500 euros.

A nivell estatal i segons l’Associació Espanyola de crowdfunding, dels 30 milions d’euros que va moure el 2013, un 70% dels fons recaptats era destinat a projectes socials o culturals.

A nivell internacional, el fenomen del crowdfunding va ajudar petites empreses i emprenedors a recaptar 2.700 milions de dòlars l’any 2012 (1.600 dels quals als EUA), un 81% més que l’any anterior. Als EUA, on el fenomen té més implantació, els rècords de finançament participatiu arriben a les desenes de milions de dòlars, com el cas del videojoc Star Citizen, que porta recaptats més 41 milions, o el cas del rellotge intel·ligent Pebble, que en porta més de 10 milions. Ambdós projectes sumen mecenes amb aportacions de més de 10.000 dòlars.

A banda d’aquest tradicional i popular crowdfunding, cal tenir present que el finançament d’empreses i projectes a través de webs de plataformes obertes a qualsevol inversor (com ara les catalanes ECrowd o arboribus) també entrarien en aquesta regulació, fet que afecta negativament a les empreses i a l’emprenedoria, a les qui tots els polítics tant volen fer creure que defensen.

En conclusió, un cop més l’Estat s’interposa en el món privat negant certes llibertats com la de cada inversor de posar capital allà on consideri oportú, sobreregulant-ho i burocratitzant-ho tot. I en definitiva, més regulació pròpia de l’estatisme —d’esquerres i de dretes— i menys llibertat. Un Estat de buròcrates.

També disponible a: http://aserranoguera.wordpress.com/2014/06/27/del-crowdfunding-i-la-regulacio-estatal/

ArnauArnau Serra Noguera

Estudiant d’enginyeria aeronàutica a l’ETSEIAT, UPC. Militant a la JNC, CDC i l’ALDE i associativament per EUROAVIA Terrassa, Llibergència, Students for Liberty Barcelona, Joves Traders Catalans, l’Associació Astronòmica de Castelldefels (Astrofels) i per l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF). Liberal objectivista interessat en astronomia, actualitat, política, economia, mercats de valors i muntanyisme. Més de motos que de cotxes. Vegetarià.

0 Comments

Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*


+ siete = 11

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>